Actualmente República Democrática del Congo

Actualmente República Democrática del Congo

“Teniendo en cuenta que la sociedad no es sino el reflejo de las relaciones entre individuos, mi trabajo se centra en poner de manifiesto elementos que permitan que nuestras relaciones sean más fructíferas, menos conflictivas.

Para ello utilizo una simbología accesible a todos – basándome en imágenes, en su mayoría, provenientes de Internet – con una iconografía familiar mi intención es alentar un contacto entre lo personal y lo colectivo; Siendo, salvo excepción, imágenes representando situaciones reales, no preparadas.

El humor ha sido de gran utilidad en mi obra, para que resulte más atrayente, ya que mi interés por la estética es reducido al querer representar la realidad de nuestras relaciones tal y cómo las percibo, sin embellecer.”

“Nací en Lubumbashi (Actualmente República Democrática del Congo).
Desde los primeros meses he cambiando de lugar de residencia constantemente, llegando a hacerlo varias veces en un mismo año. A consecuencia de ello, la integración – en lo que se refiere a relaciones personales – se a visto dificultada lo que me a dotado de un enfoque más de observador que protagonista. Ello me permite plasmar una situación dada sin la distorsión causada por un exceso de intervención.”

“Tenint en compte que la societat no es més que un reflex de les relacions entre individus, el meu treball es centra en donar rellevància a elements que permetin que les postres relacions siguin més fructíferes, menys conflictives.

Per això utilitzo una simbologia accessible per a tothom (basant-me en imatges, la gran majoria provinents d’Internet) amb una iconografia familiar, la meva intenció es motivar un contacte entre el personal y el col•lectiu; Essent, quasi sempre imatges que representen situacions reals, mai preparades. L’humor ha estat de gran utilitat per la meva obra, per a que resulti més atractiva, ja que l’interès per la estètica queda reduït al voler representar la realitat de les nostres relacions tal i com les percebo, sense embellir”

“Vaig néixer a Lubumbashi (Actualment República Democràtica del Congo). Des dels primers mesos he canviat de llos de residència constantment, arribant a fer-ho vàries vegades un mateix any. A conseqüència d’això, la integració – en el referent a relacions personals – s’ha vist dificultada, el que m’ha dotat d’un enfocament més d’observador que de protagonista. Això em permet plasmar una situació donada, sense la distorsió causada per un excés d’intervenció”

“Considering that society is the result of human relationships, I focus my work on moving issues which may contribute to enrich our interactions, making them less conflictive.
I use basic symbology to achieve this goal, mainly images from the internet, understood by everyone. By exposing familiar iconography of real situations I intend to enhance contact between the individual and the collective perception of the world, always avoiding ready made situations.

Humor is often inherent in my work; I use it to make the paintings more attractive. By showing our relationships as I see them I leave aside aesthetics, avoiding superfluous decoration.”

“I was born in Lubumbashi (At present the Democratic Republic of Congo).
Since my childhood I have been constantly changing of residence, to the point of moving several times on some years. This experience has brought me to certain difficulties of integration and has shaped me as an observer rather than a protagonist when dealing with people. This situation enables me to capture a given moment without the distortion caused by an excess of intervention.”

Valery Florkin

Hay una genealogía moderna de la marina. Podría empezar con el Urgell que sabia descubrir Miró y podría seguir con las detenidas fotografías de Hiroshi Sugimoto o con las tormentas grises de Gerhard Richter. Paul Valéry se exclamaba: “la mer, la mer toujours recommencée!” y Ramon Surinyac nos muestra aquí no solamente el inagotable movimiento del océano, sino también el reflejo abismal de unas imágenes a la vez precisas y ambivalentes, instantes fijados virtualmente y dinámicas evocaciones de la inestabilidad de toda realidad percibida.

Evidentemente (queremos decir: gracias a la evidencia, de aquello que se nos da a ver) estamos delante de una concepción heraclitiana de las cosas. Sin embargo, esta premisa la conduce Surinyac a una formulación nada excitada, si no mas bien contemplativa y serena, e incluso, a pesar del ruido de las olas que rompen delante nuestro, silenciosa. La peculiaridad de esta obra es que remite a dos dimensiones estéticas distintas: la autoconciencia del hecho pictórico y la meditación a través de la experiencia sensual.

Sucede aquí algo intrigante: vemos la imagen y vemos la pintura.
Su serie de bosques, donde juega con la paradoja entre simetría y diversidad azarosa, evoca el ejercicio psicoanalítico del test de Roschard. He aquí, de la nada de unos reflejos de luz arrastrados por el agua o de la densidad espesa de la vegetación, surge una presencia indudable, la de la pintura. No es necesario escoger entre la interpretación de la imagen y la fruición sensual de la materia pictórica. En un universo que se genera en el cambio, la complejidad tiene que ser siempre la respuesta.

Hi ha una genealogia moderna de la marina. Podria començar amb l’Urgell que sabia descobrir Miró i podria seguir amb les detingudes fotografies d’Hiroshi Sugimoto o amb les tempestes grises de Gerhard Richter. Paul Valéry s’exclamava: “la mer, la mer toujours recommencée!” i Ramon Surinyac ens mostra aquí no sols l’inesgotable moviment de l’oceà, sinó també l’emmirallament abismal d’unes imatges alhora precises i ambivalents, instants fixats virtualment i dinàmiques evocacions de la inestabilitat de tota realitat percebuda.

Evidentment (volem dir: gràcies a l’evidència, a allò que se’ns dóna a veure) som davant una concepció heraclitiana de les coses. Ara bé, aquesta premissa la porta Surinyac a una formulació gens excitada, sinó més aviat contemplativa i serena i, fins i tot, malgrat el brogit de les onades que trenquen davant nostre, silenciosa. La peculiaritat d’aquesta obra és que remet a dues dimensions estètiques diferents: la de l’autoconsciència del fet pictòric i la de la meditació a través de l’experiència sensual. Succeeix aquí quelcom d’intrigant: veiem la imatge i veiem la pintura.

La seva sèrie dels boscos, on juga amb la paradoxa entre simetria i diversitat atzarosa, evoca l’exercici psicoanalític del test de Roschard. Heus aquí que, del no res d’uns reflexos de llum arrossegats per l’aigua o de la densitat espessa de la vegetació, sorgeix una presència indubtable, la de la pintura. No cal triar entre la interpretació de la imatge i la fruïció sensual de la matèria pictòrica. En un univers que es fa en el canvi, la complexitat ha de ser sempre la resposta.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *